Despertar-se a l´hostal Casa Grillo 3 Puntas de Zorritos és d’allò més relaxant. Surts de la teva cabaneta, camines un minut i pots passejar per la platja i contemplar el Pacífic abans d’anar a esmorzar, que més es pot demanar?

 

A l´hora d’esmorzar conec dues peruanes i un català i formem un grupet per anar fins a unes piscines de fang que hi ha aprop, anomenades Aguas Termales de Hervideros. Per arribar-hi, caminem des de l’hostal per un bosc que és ben peculiar. És totalment sec, gairebé sense fulles, com si estigués cremat. Tonalitats de tots els colors, grocs, verds, ocres i negres fan una delícia caminar per unes torrenteres envoltades de turons i d’arbres d´escorça verdosa. Es tracta del bosque seco, un dels ecosistemes peruans amb un bosc adaptat per sobreviure en un lloc àrid amb pluges molt puntuals.

 

Després de pujar un turó i quan ja pensàvem que ens havíem perdut, veiem a la distància uns edificis que ens marquen la nostra destinació i baixem per uns camins més o menys definits fins als Hervideros. Hem tardat unes dues horetes!

Els Hervideros són espectaculars: unes piscines de fang de diferents temperatures i tonalitats, un altre regal de la mare terra aquí a l’anell de foc! Aprofitem per fer un bany relaxant i empastifar-nos el cos de fang i fer algunes fotos divertides. Abans de marxar, i per 3 soles, un home ens tira cubells d’aigua per sobre i quedem més o menys nets de nou.

 

Per acabar de rematar un gran dia, anem a la platja, mengem ceviche i ballem tot escoltant el hit de l’estiu, una cumbia de Ráfaga que es diu “Una cerveza”.

Al dia següent decidim explorar la zona de Tumbes, al nord. Primer anem cap a Puerto 25. Decidim anar-hi en transport públic i com que avui som 6 és bastant caòtic i tardem molt a arribar, negociant amb un munt de tuk tuks i combis.

Si hi aneu, truqueu al centre dels Manglars de Tumbes per veure a quina hora surt el vaixell que va fins a la frontera amb Ecuador, ja que surt a diferents hores depenent de la marea. Nosaltres vam fer tard i ens vam limitar a donar una volteta en barca pels manglars, que va estar prou bé.

Una mica més al sud hi ha el Puerto Pizarro, un poblet de pescadors, turístic però molt bonic. Hi vaig anar de bon matí i tot de barquetes de vius colors que descarregaven peix i el venien a la llotja.

Des d’allà és molt fàcil parlar amb gent que et fa un petit tour per l’àrea en barca, et porten a “la isla de los pájaros” i a la “isla del amor”. Es poden veure els manglars i tot d’animals de la zona: crancs, ocells diversos com la fragata, i diversos tipus de moluscs.
Aquests moluscs són molt apreciats i aquesta zona del nord de Perú té fama pels mariscs i per les platges. Hi ha diferents tipus de “concha” que s’extreuen d’aquesta zona, entre elles la “pata de burra”, la “negra” i la “rayada”.

El treball de mariscador és força dur. Mentre els turistes ens banyem a la platja ells van tot coberts de roba i de guants per protegir-se dels talls i aprofiten les hores de marea baixa per recórrer els manglars i les platges en busca d’aquests preuats moluscs, en especial de la “concha negra”.

Un ceviche de “conchas negras” pot ser que no tingui gaire bona pinta, però si el tasteu us farà sentir més a prop del cel.

Salut!

Yep Yep Yep